dissabte, 22 de novembre del 2008

Gimcana per Mombassa, 15/11/08

Renovar el visat!
Primer de tot aixo vol dir que ja han passat 3 mesos pero jo no en soc gens, pero gens concient!
Segon, vol dir fer una gimcana, que per sort el Pierre ja m'havia donat pistes perque sino...
Per renovar el visat s'ha d'anar a l'oficina d'immigracio que esta a Mombassa. A Mombassa ja hi havia estat, pero no sola, pero com que ja porto 3 mesos aqui cap problema, ja em ser moure sense cap problema.
Des de casa un matatu fins a Ukunda, alla un segon matatu fins al ferry. Creuar el ferry a peu, que crec que era la unica mzungu entre no se quants africans, i es impressionanat el munt de gent que creua el ferry en cada viatge!!
Un cop a l'illa de Mombassa vaig caminar una mica fins agafar un tuk-tuk, que es com una especie de moto amb remolc perque m'entengueu.
Un cop a l'oficina d'immigracio per les pistes del Pierre, vaig anar directament a la 7a planta pero un cop alla, quina porta? Hi havia molta gent asseguda esperant pero despres de dubtar uns minuts que feia vaig decidir anar a preguntar i sort que ho vaig fer, sino encara hi seria!
On vaig preguntar em van dir, a veure el passaport, i despres de mirar-se'l del dret i del reves em va dir que demanes el formulari a la porta del costat i despres que li portes. Se'l va llegir i va afegir unes coses i em va dir que el dones a la porta del costat amb dos fotos carnet. La tia de la porta del costat, igual com a l'administracio de casa, va ser molt "amable", em va agafar el paper i em va dir: espera't i ja et cridarem!
Llavors vaig entendre el que feia tota aquella gent asseguda...
crec que despres d'aproximadament una hora em van cridar. Em van fer firmar i em van agafar totes les meves empremptes digitals!! Els deu dits de les mans un per un i despres els 4 excepte el dit gros!!! si fes algo mal fet aqui ja em tenen mes que clitxada, nomes faltava que em fessin fotos del meu perfil, com a la preso!!!
Despres de pagar, em van dir que anes avall.
Per sort, el Pierre ja m'havia dit que havia de sortir d'aquest edifici i anar a unes oficines que hi ha arran de carrer al final de l'edifici.
Un cop a dins, hi ha diferents finestretes, pero tambe sabia que havia d'anar directament a la taula a preguntar. Alla em van donar un segon formulari que un cop omplert vaig haver de donar a la finestreta numero 4. La tia, aquesta mes amable, em va preguntar perque volia allargar el meu visat. Li vaig dir que estava de turista, perque es la millor manera, i que volia descobrir mes kenia. Em va preguntar que havia vist i despres de pagar em van fer esperar. Aquesta vegada pero nomes van ser uns 5-10 minuts i em van donar el meu passaport amb el nou visat fins al 15 de febrer.
En total, unes dues hores per obtenir el nou visat, que el Pierre em va dir que estava molt be!!!! Molt rapid!!!

Quan vaig arribar a la 7a planta i mentre m'esperava a que em cridessin, vaig entendre com es deuen sentir els marroquins i sud-americans que venen a espanya i volen aconseguir els papers. Arribes a un pais que no coneixes be la llengua, que la gent no t'informa i per tant no saps que has de fer ni on has d'anar, i despres d'esperar i esperar si estas de sort potser et donaran els papers, sino potser has de tornar l'endema o un altre dia...
Es una impotencia sobretot el fet que no saps on has d'anar i si preguntes son molt bordes, espera't..., ja et cridarem...
Per sort per mi, ja sabia mes o menys el que havia de fer i on anar, i al ser mzungu aqui es facil, en principi no en posen cap mena de pega perque jo soc shillings per ells... pero sino crec que es molt i molt dificil i pot arribar a ser molt desesperant...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola noia!!
tota una aventura per poder renovar el visat!!! Però val la pena!!! Ara t'esperen moltes més aventures, vivencies i experiencies!!!
Disfruta!!!
Petons
Rosa

Anònim ha dit...

Meriii! Quin munt de mesos portes ja, eh? Apa, segueix disfrutant!

Vendrell

Anònim ha dit...

Ei Meri!
Una abraçada ben forta i ànims amb les gincames (T'en deus trobar tot sovint...) Ara que, tot s'ha de dir, se't llegeix molt feliç.

Records,

Toni i Carme